Podcast
Sí senyor, una nova pàgina sobre Podcast, i vosaltres us preguntareu: però, per què?
Perquè considero que no hi ha consciència del que és i per a què serveix aquesta eina de la web 2.0.
Ens anirem fent ressò de programes que vagin sortint i que ens semblin interessants. Si teniu els vostres favorits i voleu compartir-los amb tots, no us talleu i feu-nos arribar. Per això hi ha els comentaris.
Per als que no sapigueu que és un podcast us deixo la definició de la Wikipedia sobre l'assumpte:
“El podcasting consisteix en la distribució de arxius multimèdia (generalment àudio o vídeo, que pot incloure text com subtítols i notes) mitjançant un sistema de redifusió (RSS) que permeti opcionalment subscriure's i fer servir un programa que el descarrega perquè l'usuari l'escolti.”
Dit així, sembla greu i avorrit: “arxius”, “RSS”, Sistema…”, però res més lluny de la realitat.
La veritat és que el podcast és el que es podria anomenar la ràdio 2.0, és a dir, la ràdio que distribueix els seus continguts utilitzant internet. Això vol dir que els creadors de continguts, utilitzen la xarxa de xarxes com a mitjà per enviar el seu missatge.
Això que sembla poca cosa, dit així ràpidament, es “la pera llimonera”, perquè permet a tothom (i amb “tothom”, em refereixo a tothom que pugui tenir accés a un ordinador, tauleta, telèfon mòbil ia internet), a realitzar els seus propis continguts…, els seus propis programes.
Les ràdios tradicionals, les que utilitzen l'aire i les ones radioelèctriques, s'estan veient superades per un fenomen que democratitza l'accés a la informació, a la formació ia l'entreteniment. Fins fa no poques dates, si volies obrir una emissora (o qualsevol tipus de mitjà de comunicació), havies de tenir una quantitat abusiva i indecent de diners o comptar amb unes bones amistats (i per bones amistats no m'estic referint a l'amic que et porta sopeta calenta a casa quan tens un refredat “de nas” – és que de vegades sóc la llet: com les filo!!!), em refereixo a gent que té el poder per concedir freqüències radiofòniques o televisives. Grans batalles (i abusos) s'han perpetrat per l'obtenció i la concessió d'una d'aquestes freqüències.
Però és que ara (de moment…, ia veure fins quan), Internet és un camp al qual és molt difícil posar portes, i això, es miri per on es miri, és bo.
Total, que les ràdios tradicionals s'han “disfressat” de modern, i van penjant els seus programes -els que fan per a les seves emissions habituals-, en pàgines web on no han tingut més remei que bolcar-se.
Davant d'això i anteriorment, hi ha hagut gent , que creix en nombre, que tenint ganes de contar coses, de comunicar la seva història, coneixement, simpatia…, o simplement amb ganes de parlar, s'ha adonat del potencial que s'obria davant dels seus ulls i van començar a fer els seus propis podcasts.
Bé, com a introducció, no està malament. Em diu wordpress que porto quatre-centes noranta-sis pa…, ah no, cinc-centes paraules i pujant. Jo crec que ja està bé, que no estic acostumat a escriure tant i em donarà un “palla”
No m'hi vull anar sense deixar-vos un link a un d'aquells podcast de gent de “aigua i sabó als matins”. Des de Cridant, pàgina de bona gent, entresac avui l'últim post avui dia, que presenta el podcast que es va realitzar amb Tomàs Fernando Flores, director de Ràdio 3, de RNE, en què es parla de coses interessants sobre la ràdio actual i el podcast. Que ho gaudiu, aquí us ho deixo.
Petons grans
PodcastBoy