Cal ser constant en el temps
No fa gaire, us parlava de coses que us aconsellava que féssiu vosaltres que jo no feia i com sóc dels que aconsella el que ens s'ha de fer perquè jo no ho faig i hauria, doncs aquí he vingut a donar-vos una altra xerrada sobre coses en què no dono exemple. (entès?)
En el món del Podcast cal tenir clar una cosa: si vols ser escoltat, has de dir coses.
M'ha quedat una frase d'aquestes que en el futur es citarà a les grans convencions :-D. És una bajanada, ho sé, però analitzem.
De sobte un dia et lleves al matí i decideixes que et menjaràs el món, que vas a triomfar en la vida a base de, posem per exemple, fer podcasts. L'Altíssim t'ha il·luminat durant la nit (això o alguna substància ingerida la nit anterior), i t'has vist amb un micròfon a la mà, un barret de periodista i la idea més al·lucinant que s'ha pogut tenir després d'haver fumad…, haver estat il·luminat per un Ens Superior.
A més, ARDES en desitjos d'explicar, de dir, de transmetre els teus missatges. Tens els mitjans, tens el temps…, 3, 2, 1, endavant!
I fas el primer programa, podria haver-te quedat millor, però no ha quedat malament, el penges, ho publiques i li dónes difusió per la xarxa. Ara a descansar…
A descansar?!!! D'això res, cal preparar el següent programa, de què parlarem, pre-produir-, preparar els materials necessaris per a gravar-, s'atreviria a penjar, publicar-lo i donar-li difusió. Ah! i no t'oblidis de vigilar l'anterior, cal veure com es comporta, si anem tenint baixades, si ens escolten, si ens comenten, Respondre…
El cas és que hi ha un moment en què pots preguntar-te: i tot això per a què? Portes dos o tres programes (o deu o dotze), te han escuchado tres personas (incloses teva parella i la teva mare), no hi ha comentaris i cal preparar el següent programa…, cada vegada ve menys de gust.
Una de les coses en què hi ha una certa unanimitat en el món “podcaster” aquest que ens ha tocat viure, és que cal produir contingut d'una forma constant per tenir l'oportunitat d'arribar a alguna cosa seriosa. I no qualsevol contingut, cal donar el màxim en cada programa. Home, podem flaquejar en un cada X temps (no serem estrictes com el sergent de ferro), però la gent espera una certa qualitat.
Aquesta qualitat es mesura en contingut rellevant i en una periodicitat rítmica quasi perfecta: si decidim que anem a publicar cada mes, publiquem cada mes; si és cada quience dies, és cada quinze dies, si és diari, diari.
La manca de periodicitat es penalitza molt per part dels oients, que et poden perdonar les “arítmies” en les publicacions, si fill “refans” “reincondicionales” del copó de la baralla. O mar, que estan tan posseïts per la qualitat que els ofereixes a cada programa, que són capaços d'esperar una mica més del que s'ha pactat.
Però en general, no atendre a la publicació en data, no agrada als oients i com l'oferta és cada vegada més gran, la possibilitat que trobin alguna cosa que els agradi tant com el teu i que a més els respecti els temps, no és tan baixa com per no ser tinguda en compte.
Com diu Raphael, jo sóc aquest: aquest que no publica en temps, que triga més del compte entre programa i programa…, i això ho pagament, perquè em costa aixecar a l'audiència quan fallada.
Doncs això, que ho sapigueu, que si us fiqueu en això i voleu arribar a alguna cosa, no us heu de desanimar i produir contingut.
Besotes molt grans a tutti.
Podcastboy
